El dia que van arribar, el 7 d'abril, com que van arribar a la nit, ja no vam anar a veure res. L'endemà però, els vaig portar a visitar la ciutat, la nostra ciutat del moment, Turku.
Després de dinar, com que ja havíem caminat bastant, vam decidir llogar un cotxe, de manera que a la tarda vam anar a Ruissalo, la península que comunica amb Turku.
El cotxe era un Renault twingo vermell! Mireu-lo!
Després vam anar a Naantali, una altra península molt i molt bonica coneguda com el poble dels Moomies, uns dibuixos animats molt famosos arreu del món. Fins i tot, ens hem assabentat que els havien fet al club super tres,però no els coneixia pas. Ara sí. Allí i durant l'estiu i algunes setmanes a l'hivern hi ha un parc d'atraccions i tot un muntatge per a què els nens hi vagin i s'ho passin bé.
El dia que hi vàrem anar els meus pares i jo però, els Moomies disfressats no hi eren i el parc no funcionava. Ara bé, vam veure-ho com ho estaven preparant i vam veure el poble, que mereix molt la pena i sinó..mireu-ho a les fotos.
Un cop vàrem haver visitat Naantali, vam tornar cap a caseta a sopar i a dormir. L'endemà ens esperava un dia llarg i dur, especialment per a mi, ja que portava el cotxe i l'havia de portar durant gairebé sis hores de camí (uns 300 quilòmetres vam arribar a fer per arribar a Jyväskylä, un poble al centre de Finlàndia on havíem quedat amb la meva cosina segona, l'Aïda i els seus pares, per a veure'ns). Vam escollir aquest poble i no un altre perquè era el poble d'Alvar Aalto, un arquitecte-dissenyador molt famós i el més conegut de Finlàndia.
I el fet és que ens vam trobar amb l'Aida i els seus pares perquè ella també està fent un Erasmus aquí a Finlàndia però, en lloc de fer-lo a Turku com a jo, el fa en un poble anomenat Jurba i que està més al nord, a prop de Seinäjokei.
Per tant doncs, aquell dia èrem i ens vam trobar l'Aïda, els seus pares, l'Anna de Balaguer, els meus pares i jo. Tots junts vam visitar el poble, tots vam passar fred, perquè en feia una mica bastant...i tots ens vam acabar despedint a l'hora de marxar.
Va estar un dia diferent, entretingut, interessant i a la vegada estrany ja que feia temps que el meu pare i la mare de l'Aida, cosins germans, no es veien i...mira quines coses porta la vida..que ens vam haver de trobar a Finlàndia, concretament a Jyväskylä.
Un cop vàrem haver visitat la ciutat,que per cert, ens esperàvem més d'ella,vam tornar cap a casa conduint 300 km més. Si tenia ganes de conduir perquè feia tres mesos que no ho feia...ja ho vaig aprofitar ja! ;-)
Quan vam arribar a casa simplement vam sopar i acte seguit vam anar a dormir, portàvem massa cansament a sobre per estar desvetllats.
L'endemà al matí ens vam llevar, vam esmorzar amb tranquil·litat i vam anar a visitar altres parts de Turku a més a més de l'arxipelag que envolta la ciutat. Al migdia i després de dinar, vam anar a tornar el cotxe que havíem llogat i després vam caminar una mica pel centre però aviat ja vam tornar a casa a recollir tot allò que necessitàvem per anar a Estocolm i vam anar cap al port, vam pujar al ferry i ens vam dirigir cap a la capital de Suècia, en la qual vam arribar,l'endemà al matí.
Durant tot el dia no vam parar de caminar amunt i avall visitant la ciutat, però com la majoria de gent, els va agradar molt, a part que va fer un sol d'estiu, estiu! Vam veure la part antiga de la ciutat, el riu, el castell, etc.
A la nit ja vam agafar el ferry de tornada i l'endemà al matí ja èrem a casa. Aquell dia el vam passar caminant pels entorns de la zona on estem vivint. Al vespre però, vam fer quelcom diferent i que els meus pares no havien fet mai, una sauna.
I l'endemà al matí ja vam anar cap a l'últim lloc de visita abans que tornessin a casa, Helsinki. Vam estar visitant tota la ciutat, des de la catedral, el riu, l'estació fins a l'església soterrada, l'estadi, etc.
D'entre tots els llocs que vàrem visitar aquell dia, un dels que els va agradar més i que a mi també m'agrada molt va ser l'església soterrada. És diferent, és interessant i ben bonica, apareix en les següents fotografies.
Així doncs, després de visitar Ruissalo, Naantali, Turku, Estocolm i Helsinki, va arribar el moment de despedir-nos, ells perquè tornaven a casa i jo perquè tornava a Turku.
Va ser una setmana especial al costat dels meus pares. Gràcies.




