diumenge, 3 de maig del 2009

PARENTS VISIT!

Cap a finals de gener, principis de febrer els meus pares em van preguntar si per Setmana Santa voldria anar a casa o no i com que els vaig dir clarament que no, ells ja van comprar els vols per venir i sí, va arribar Setmana Santa i a Turku van venir.
El dia que van arribar, el 7 d'abril, com que van arribar a la nit, ja no vam anar a veure res. L'endemà però, els vaig portar a visitar la ciutat, la nostra ciutat del moment, Turku.


Després de dinar, com que ja havíem caminat bastant, vam decidir llogar un cotxe, de manera que a la tarda vam anar a Ruissalo, la península que comunica amb Turku.
El cotxe era un Renault twingo vermell! Mireu-lo!


Després vam anar a Naantali, una altra península molt i molt bonica coneguda com el poble dels Moomies, uns dibuixos animats molt famosos arreu del món. Fins i tot, ens hem assabentat que els havien fet al club super tres,però no els coneixia pas. Ara sí. Allí i durant l'estiu i algunes setmanes a l'hivern hi ha un parc d'atraccions i tot un muntatge per a què els nens hi vagin i s'ho passin bé.
El dia que hi vàrem anar els meus pares i jo però, els Moomies disfressats no hi eren i el parc no funcionava. Ara bé, vam veure-ho com ho estaven preparant i vam veure el poble, que mereix molt la pena i sinó..mireu-ho a les fotos.






Un cop vàrem haver visitat Naantali, vam tornar cap a caseta a sopar i a dormir. L'endemà ens esperava un dia llarg i dur, especialment per a mi, ja que portava el cotxe i l'havia de portar durant gairebé sis hores de camí (uns 300 quilòmetres vam arribar a fer per arribar a Jyväskylä, un poble al centre de Finlàndia on havíem quedat amb la meva cosina segona, l'Aïda i els seus pares, per a veure'ns). Vam escollir aquest poble i no un altre perquè era el poble d'Alvar Aalto, un arquitecte-dissenyador molt famós i el més conegut de Finlàndia.
I el fet és que ens vam trobar amb l'Aida i els seus pares perquè ella també està fent un Erasmus aquí a Finlàndia però, en lloc de fer-lo a Turku com a jo, el fa en un poble anomenat Jurba i que està més al nord, a prop de Seinäjokei.
Per tant doncs, aquell dia èrem i ens vam trobar l'Aïda, els seus pares, l'Anna de Balaguer, els meus pares i jo. Tots junts vam visitar el poble, tots vam passar fred, perquè en feia una mica bastant...i tots ens vam acabar despedint a l'hora de marxar.
Va estar un dia diferent, entretingut, interessant i a la vegada estrany ja que feia temps que el meu pare i la mare de l'Aida, cosins germans, no es veien i...mira quines coses porta la vida..que ens vam haver de trobar a Finlàndia, concretament a Jyväskylä.
Un cop vàrem haver visitat la ciutat,que per cert, ens esperàvem més d'ella,vam tornar cap a casa conduint 300 km més. Si tenia ganes de conduir perquè feia tres mesos que no ho feia...ja ho vaig aprofitar ja! ;-)
Quan vam arribar a casa simplement vam sopar i acte seguit vam anar a dormir, portàvem massa cansament a sobre per estar desvetllats.
L'endemà al matí ens vam llevar, vam esmorzar amb tranquil·litat i vam anar a visitar altres parts de Turku a més a més de l'arxipelag que envolta la ciutat. Al migdia i després de dinar, vam anar a tornar el cotxe que havíem llogat i després vam caminar una mica pel centre però aviat ja vam tornar a casa a recollir tot allò que necessitàvem per anar a Estocolm i vam anar cap al port, vam pujar al ferry i ens vam dirigir cap a la capital de Suècia, en la qual vam arribar,l'endemà al matí.
Durant tot el dia no vam parar de caminar amunt i avall visitant la ciutat, però com la majoria de gent, els va agradar molt, a part que va fer un sol d'estiu, estiu! Vam veure la part antiga de la ciutat, el riu, el castell, etc.






A la nit ja vam agafar el ferry de tornada i l'endemà al matí ja èrem a casa. Aquell dia el vam passar caminant pels entorns de la zona on estem vivint. Al vespre però, vam fer quelcom diferent i que els meus pares no havien fet mai, una sauna.
I l'endemà al matí ja vam anar cap a l'últim lloc de visita abans que tornessin a casa, Helsinki. Vam estar visitant tota la ciutat, des de la catedral, el riu, l'estació fins a l'església soterrada, l'estadi, etc.
D'entre tots els llocs que vàrem visitar aquell dia, un dels que els va agradar més i que a mi també m'agrada molt va ser l'església soterrada. És diferent, és interessant i ben bonica, apareix en les següents fotografies.




Així doncs, després de visitar Ruissalo, Naantali, Turku, Estocolm i Helsinki, va arribar el moment de despedir-nos, ells perquè tornaven a casa i jo perquè tornava a Turku.
Va ser una setmana especial al costat dels meus pares. Gràcies.

STOCKHOLM 16th-19th MARCH!!

Tothom deia que Estocolm era una ciutat tant bonica. "Serà veritat?"- em preguntava abans d'anar-hi. Doncs..no va ser fins el 16 de març, bé 17 concretament, que no ho vaig poder comprovar...i la resposta és: SÍ! És una de les ciutats més boniques que he visitat des que estic aquí, per no dir la que més. Mereix bastant la pena, la veritat.
He dit que vaig veure la ciutat el 17 perquè el 16 va ser el dia que vàrem marxar de Turku amb ferry! Era la meva primera vegada que viatjava amb ferry i tot i que no em fan por els transports, saber que teníem la cabina per sota l'aigua i que justament estàvem sota els cotxes...feia agafar una mica d'esgarrifança però la clau estava en no pensar-hi i la veritat és que vaig poder dormir tota la nit com un soc, molt profundament.
Va ser una nova experiència com moltes d'altres que he viscut aquí.
Així doncs, després de córrer la mar durant tota la nit, vam arribar a la capital de Suècia. Era molt aviat al matí però fins que no vam trobar l'hostal on ens allotjàvem aquella mateixa nit, ja va passar una horeta o més. Com que era una ciutat desconeguda per a la majoria de nosaltres, doncs per arribar al destí vam agafar un camí més llarg del que haguéssim pogut fer, però al final, vam atènyer el nostre fi i vam poder deixar les nostres pertinences i no vam haver d'arrossegar-les tot el dia.
Al principi tots, que per cert no us he dit amb qui hi vaig anar, estàvem una mica trists i el motiu...el temps. Vam arribar i plovia una mica però de seguida va parar i va sortir el sol i no es va tornar a amagar fins a la nit! Com vam gaudir d'aquell temps!
Ara sí, doncs la colla que hi vam anar èrem: l'Anna de Balaguer, el Peter ( un noi belga), l'Agnieszca (una noia polaca), el Christopher i l'Esad (nois alemanys), l'Ernesto (un noi de Castelló) i la Maja ( una noia finesa). El cas era curiós ja que de tots ells/es, només coneixíem al noi belga, però com que teníem ganes de conéixer la ciutat, ens vam apuntar a l'excursió i la veritat...és que va anar molt bé, tant la gent com el viatje en si.


Aquests som els qui vam anar a Estocolm junts.
Vam visitar el museu Vasa, un museu on hi ha un vaixell que es va enfonsar després de fer els seus primers dos-cents metres, després d'haver tardat anys i anys en construir-lo. El fet va ser però, que el van trobar anys després, el van restaurar..i allí està! Les seves mides, els seus detalls...i tot ell realment era impressionant i sinó..comproveu-ho vosaltres mateixos:


Després de la visita al museu del vaixell, vam caminar i visitar la ciutat, entre totes les parts, sobretot vam veure la part antiga de la ciutat, una zona molt acollidora i molt bonica anomenada "Old Town" on també vam poder visitar el museu Nobel.
A la nit vam sortir una miqueta a donar un tomb per tal de veure la ciutat de nit però un cop la vam tenir vista, vàrem tornar a l'hostal i com que estàvem cansadets/es de tot el dia, vam anar a dormir.
L'endemà, després d'aixecar-nos, prendre'ns una dutxa i esmorzar ens vam dividir per grups i l'Anna i jo vam anar a visitar el Museu d'Art Contempoani. Hi havia moltes obres d'art i va ser molt interessant, ens hi vàrem passar unes horetes..;)
A la tarda, després de dinar, vam tornar al museu ja que no havíem acabat de veure'l tot, ens faltava la zona d'Arquitectura. Després però,vam anar cap a l'hostal ja que havíem quedat, com a molt màxim, a les 19h. Però nosaltres vam arribar abans i vam esperar els altres per poder anar a agafar el ferry i tornar cap a Turku. Així doncs, una vegada vam ser-hi tots, ens vam dirigir a peu cap al port..però tot d'una i quan només portàvem un terç de camí..ens vam adonar que el ferry marxava més aviat i que per tant, no arribaríem si continuàvem amb el mateix ritme que portàvem. Així doncs...tots vam començar a córrer i córrer, juntament amb les nostres maletes. Paràvem trenta segons per agafar aire i canviar la maleta de mà..i tornàvem a córrer. Vam arribar a temps, però suats amerats, com si haguéssim fet la Marató.
Va ser també tot una aventura, no nova a la vida, perquè d'altres vegades ja havia corregut per agafar el tren o el bus, però sí que era nova tenint en compte l'entorn: la companyia i el lloc.
El viatje de tornada va ser gairebé com el d'anada, amb la petita diferència que en el d'anada anàvem a un lloc desconegut i en canvi en la tornada, no. Però la resta, podríem dir que va ser més o menys igual: la gent boja per comprar alcohol al supermercat del ferry, que era "duty-free", sense taxes, la dormida davall els cotxes i jugar a la Wii! Era el primer cop que hi jugava i va ser molt divertit!


L'arribada sí que va ser diferent ja que ens vam llevar més aviat per a poder veure l'arxipèlag que envoltava Turku. Molt bonic, la veritat.


I així doncs, quan vam arribar, ens vam despedir uns amb els altres, ens vam dir que havia estat tot un gust poder compartir aquell viatge amb tota la resta i ja ens vam dirigir cap als nostres allotjaments.
Un viatge nou,esperat,interessant,divertit,aventurós...!

dissabte, 2 de maig del 2009

HELSINKI VISITS!

Ho sé, ho sé, ho sé! Fa molts dies que no escrivia…peró la veritat és que entre una cosa i una altra…no ho he fet perquè he viatjat..una miqueta!
Després d’haver anat a Lapònia, l’Anna i jo vam anar a visitar Helsinki, la capital. Era un dia molt fred però en aquella època era l’únic que podíem trobar. Vam arribar a Helsinki i tot i que hi havia tranvia, nosaltres semblava que no el conéixessim i vam caminar durant tot el dia, des de les deu del matí fins a les set de la tarda, només vam parar per a dinar.
La ciutat en si la veritat és que aquell dia no ens va agradar massa…però tampoc m´extranya perquè amb el temporal que feia i el ràpid que caminàvem perquè no notessim tant el fred…
Quan vam tornar a casa, bé, a la nostra casa de Turku, no n’havíem tingut prou de caminar que vam decidir sortir, però el millor va ser que vam anar al centre a peu i vam tornar a la matinada també a peu. O sigui, tres quarts d’hora d’anar i tres quarts d’hora de tornar.
I sabeu què ens va passar l’endemà? Doncs que ens feia mal tot. No ens podíem ni moure però és normal si comptem els quilòmetres que vam arribar a fer el dia anterior. Per fer-nos-en una idea…es diu que cada hora es camina uns quatre quilòmetres, aproximadament, de manera que si vam caminar durant vuit o nou hores…el resultat és que vam caminar…36 KM!!!!

Us preguntareu: ostras, però si aquell dia no em va agradar massa la ciutat, realment és tant lletja com dic? Doncs…la veritat és que no ja que la vaig anar a visitar d’altres vegades. La primera amb l´ESN (l’organització dels estudiants Erasmus) i tots de nois/es Erasmus. Va estar una visita diferent però també molt interessant, sobretot perquè vàrem visitar…la fàbrica FAZER! No sé si sabreu què és però us ho explico de forma simple i entenedora. Fazer és la marca de la xocolata que es fa aquí, i que per cert, és boníssima.De manera que vam anar a la fàbrica de xocolata! Sí sí! I vam probar diferents tipus! Què bona!Per entrar però...ens vam haver de posar uns "peücs" i un gorro per higiene...
A continuació podeu veure com n'estàvem de guapos!


A més però, vam visitar el Parlament des de dins, i una mica la resta de la ciutat.
La segona va ser amb els meus pares! Sí! Van venir els meus pares! Més endavant us detallaré què vam fer durant la setmana que van estar aquí. Però només dic que la visita a Helsinki també va ser diferent perquè vam fer servir bastant el tranvia per tal de poder-ho veure tot sense haver-nos de cansar massa! Ja no tenen vint anys, és normal.


I pel que fa a la tercera…aquesta va ser amb les amigues de la Universitat de l’Anna. Com que no tenia res a fer, o com que ja havia avançat tota la feina (jeje) doncs vaig decidir anar-hi. Aquest dia, la veritat és que va ser el millor de tots, no per passar-m´ho bé, perquè totes les vegades han estat diferents i interessants, sinó perquè ens va fer sol! Semblava increïble perquè Helsinki és una ciutat on hi bufa molt el vent...i sempre està ennuvolada.
En fi...a la pròxima us explico més...


L'Anna i jo davant de la catedral el dia 14 de febrer.