"THE ZAHIR" ...Paulo Coelho

Com que els primers dies no tenia Internet a casa, doncs em vaig comprar un llibre per llegir, i evidentment, ho vaig fer en anglès. Aquest llibre es titula: "El zahir" i és de Paulo Coelho. La veritat és que m'està agradant molt.
Us escric algo del que he llegit:

"As Dante wrote in The Divine COmedy: "The day that man allows true love to appear, those things which are well made will fall into confusion and will overturn everything we believe to be right and true". The world will become real when man learns how to love; until then we will always lack the courage to confront it as it truly is.
"Love is an untamed force. When we try to control it, it destroys us. When we try to imprison it, it enslaves us. When we try to understand it, it leaves us feeling lost and confused.
This force is on earth to make us happy, to bring us closer to God and to our neighbour, and yet, given the way that we love now, we enjoy one hour of anxiety for every minute of peace".

Traducció (més o menys):
(Tal i com va escriure Dante a "La Divina Comèdia": "El dia que l'home permeti que apareixi l'amor verdader, tot allò que està ben fet caurà en la confusió i invalidarà/anul·larà tot allò que creiem que és correcte i verdader". El món esdevindrà real quan l'home aprengui com estimar: fins aleshores, sempre ens faltarà el coratge d'enfrentar-nos-hi tal com és.
"L'amor és una força indomable. Quan intentem controlar-la, ens destrueix. Quan intentem empresonar-la, ella ens empresona a nosaltres. Quan intentem entendre-la, ens fa sentir perduts i confusos.
Aquesta força és a la Terra per a fer-nos feliços, per apropar-nos a Déu i al nostre veï, i a més, donada la manera com estimem ara, gaudim d'una hora d'ancietat per cada minut de pau".)

Molt bonic.xdxd més en anglès per això...xdxd

FUNNY ANECDOTES!!!xDxD

Aquest apartat ja tenia moltes ganes d'escriure'l ja que hi explico algunes de les aventures que ens han passat en el poc temps que estem per aquí dalt.
Us les numero de manera que sigui més fàcil d'entendre-ho.
1) QUE PITA, QUE PITA!
L'Anna i jo vam anar a donar un tomb per uns grans magatzems on hi ha botigues de tota mena al centre: "HANZA" i en una d'elles, per casualitatl'Intersport, coneguda per a tots, vam entrar i vam pitar però com que el dependent va veure que acabàvem d'entrar, no va dir res, de manera que vam mirar per la botiga i a l'hora de marxar, evidentment, vam tornar a pitar. Les dos ens preguntàvem: qui pita, tu o jo?jeje i ho vam probar i la que pitava era...l'altra Anna!ejje de manera que va començar a treure's coses i després de treure tot el de la motxilla, vam descobrir que era el PEN DRIVE! Què fort!xdxd Com que el portava amb el plàstic amb que l'havia comprat...doncs pitava...ejej

2) ARA, ARA, ARA ARA...
Resulta que per anar a casa nostra, si estem al centre podem agafar els busos 55/56 o 14/15. Ara bé, si hem d'anar a la Universitat només podem agafar el 55/56.
De manera que el primer dia que estàvem al centre i que volíem tornar a casa vam dir: "Va, avui agafem el 14/15, que encara no l'hem probat!"
doncs...maleït el moment en què ho vàrem dir! Resulta que sí, que vam agafar el 14 però..no el que anava cap a casa nostra, cap al nord sinó un que anava cap al sud!
Ja feia estoneta que estàvem al bus...i ens vam adonar que tardàvem massa però com que no vèiem casa nostra, no vam baixar en cap parada i per tant, vam arribar a la última i evidentment, al bus només vam quedar l'Anna i jo i el més bo és que en arribar en aquesta, el conductor diu: " Bé, jo me'n vaig a dormir ara"
I nosaltres: "Què!Perdó? Però...si casa nostra està al carrer Emmauksenkatu!"
i ell va dir:´"És broma...descanso 5 minuts i tornem a la ciutat"
Però no us podeu imaginar com ens vam espantar!L'humor dels finesos és així serio i...ben bé ens pensàvem que ens quedàvem allí!ejeje
en fi...que vam tornar a la ciutat i aleshores ja vam agafar la direcció correcta. Ara bé...sabeu quantes hores vam passar dins del bus? Ni us ho imagineu...vam anar a parar al sud, sud de Turku! Vam anar a una illa!Al·lucinant! Entre naps i cols...unes dues hores de camí, quan en mitja horeta ja haguéssim pogut arribar a caseta!ejje

3) AND OUR JACKETS? AND OUR GLOBES, HATS...?OH MY GOD!xDxD
Us explico, com que a casa hem tardat una miqueta a tenir Internet, doncs anàvem a la sala d'informàtica, que per cert, es pot imprimir gratuïtament.
Aquí a Finlàndia és habitual deixar les jaquetes, els gorros, els guants i tot penjat a baix al hall, de manera que nosaltres ho vam deixar, això sí, enportant-nos les coses valuoses!I vam anar cap al 3r pis, que és on es troba.
Quan vam baixar...hi havia una reixa que prohibia el pas cap al hall, de manera que ja ens vèiem anant cap a casa sense jaqueta, sense guants, ni re...i amb el fred que feia! Però...l'Anna de Balaguer no s'ho va pensar ni dues vegades..que es va colar per sota, tal i com podeu veure a la imatge de sota.



Quin riure! Però quina sort! Sabeu què hem après ara, no? Doncs que a la tarda no es poden deixar les jaquetes a baix al hall!ejje


4)TANT QUE HAVIA AGUANTAT DURANT TOT EL CAMÍ...I ARA..PAM!
Un dia que vam sortir i vam anar a l'altra Student Village (apartaments d'estudiants) que es troba a uns 20 minuts caminant. Quan vam arribar vam anar a comprar beure a un bar d'allí i en baixar del bar, que tenia unes escales...pam! quina caiguda i culada vaig fer!ejej ara,quin riure! No podia parar!No em vaig fer mal però vaig dir: "Després de caminar fins aquí i haver aguantat....ara: PAM!ejej és que és molt fàcil relliscar per aquí...amb el gel que hi ha...xdxd

5)EP!QUE EM TRUQUEN!...PERÒ ON TINC EL MÒBIL!jejej
Un dia que vam anar a comprar...em vaig emprobar una jaqueta i al cap d'uns cinc minuts o així...vaig sentir el meu mòbil i vaig dir: "Ep! Que em truquen! Però on està el mòbil? On està l'anorac?
Doncs resulta que en el moment d'emprovar-me la jaqueta m'havia deixat el meu anorac allà al damunt i per casualitat em van trucar en aquell moment i vaig pensar a agafar-lo! Què fort va ser! Déu meu!xdxd si no m'arriben a trucar..ni me'n assabento!ejej
aix el cap....



En fi...segur que encara me'n deixo d'anècdotes...

INTRODUCTION TO THE UNIVERSITY I...més i més papers...

Un cop ja teníem casa i per tant, un lloc on dormir i on cuinar, vam descansar i el dia 7 ens vam posar les piles i vam començar amb els papers, que no s'acabaven mai.
Primer de tot, vam quedar amb la Tanja, la nostra tutora que és molt i molt "maja" i ens va portar a la Universitat, bé, exactament a la Facultat d'Educació, que és on hauríem d'anar a les classes. Després, ens vam registrar, em vaig fer el compte bancari, vaig comprar la targeta del mòbil i així uns quants dies...fent la clau de la sala d'informàtica, omplir papers per tenir Internet a casa, comprar la targeta del bus, etc....
Els primers dies vam assistir a un curs d'orientació on ens van explicar com funcionaven moltes de les coses, per la qual cosa, en un tres i no res, vam rebre molta informació.

La nostra tutora és la noia que està amb mi en la següent foto. La Tanja!ejej

DIA D'ARRIBADA! 5 gener 2009

Així...tal com he dit...el 5 de gener...cap a l'aeroport, em van acompanyar el tiet, la mare i el David, el meu germà bessó. El meu pare i el meu altre germà Xavier treballaven i la veritat, per acompanyar-me a l'aeroport no era necessari haver de deixar de treballar. xd
en fi...que vam arribar a l'aeroport i just entrar i caminar una miqueta...ja em trobo a l'Anna de Balaguer...la noia amb qui havia de marxar a Turku.L'Anna és una noia d'Educació Infantil que va decidir Turku com a destinació d'Erasmus i a qui no coneixia. Va ser la coordinadora de la Universitat qui ens va contactar.
Així doncs...ens vam despedir de la gent que ens va acompanyar i vam embarcar de rumb cap a Turku. Ara bé, per arribar-hi vam haver de fer 3 hores de vol fins a Copenhaguen i després, 1hora o així fins a Helsinki. Un cop vam ser a la capital de Finlàndia, vam agafar un bus i aleshores sí...cap a Turku.


Aquesta és una foto que ens vam fer quan vam arribar a l'aeroport de Helsinki.

En arribar a l'estació de busos, la nostra tutora, la Tanja Salmela, ens va venir a buscar, ens va portar l'starting package (un pac de les primeres necessitats: manta, coixí, olla, got, coberts...etc)i vam anar a comprar una mica de menjar per l'endemà, que era festa i tot estava tancat.
ah...tot estava nevadet!blanquet...


Aquest és el meu habitatge a Turku. Un "piset" amb tres habitacions, una cuina-saleta, un lavabo i un bany. Està prou bé.ejej

READY...STEADY...GO!

Doncs sí,sí, des de l'abril del 2008 a la meva ment quedava un raconet on hi havia el pensament de què al gener del 2009 havia de marxar a Turku però no n'era conscient. A més, abans d'anar-hi, primer havia de passar l'estiu i durant el qual havia d'anar a Dublin, Irlanda.(No per obligació, sinó perquè volia)i segon, perquè durant el primer quadrimestre de 3r havia de realitzar les pràctiques.
Aquestes les vaig realitzar al CEIP Pràctiques I de Lleida i la veritat que va estar una experiència bonica i de la qual vaig aprendre molt, amb molts bons professors al costat i amb un caliu i ambient molt divertit.

Però bé, l'estiu dura el que dura i les pràctiques..., també. Tot s'espera i succeeix, però al final s'esvaeix. Així doncs, sense adonar-me'n ja estàvem a mitjans de desembre, quan vaig haver de presentar la memòria de les pràctiques. Després...les vacances de Nadal...que déu ni do, quants dies vam sortir, eh!xdxd
I ja...després de cap d'any...quedar amb tothom! Però, per què?
És clar...ja ho entenia..xdxd marxava el 5 de gener i havia de quedar amb la gent per a despedir-me!
En fi...que va arribar el dia 5 i ja m'havia despedit de molts, si més no les de la classe, les de la colla, les de bàsquet i la família, és clar.

Tothom em preguntava: "Però que no estàs nerviosa?" I jo responia: "Doncs no, la veritat."
I no n'estava perquè no n'era conscient de què marxava i que ho feia per 5 mesos.
Trobaré a faltar les terres lleidatanes, del Pla d'Urgell i linyolenques?
"Doncs...sí, suposo"... això era el que pensava.
I la veritat, deixar la família, deixar les amigues, deixar les de classe, deixar el bàsquet...tot era una contradicció a voler marxar però sé que ho havia de fer. O era ara o mai, i per tant, vaig fer cas a la meva frase preferida: "CARPE DIEM" i per tant, vaig decidir..ARA!

I què he de dir..doncs que gràcies a tots/es, gràcies a les de bàsquet per a fer-me el ninotet de peluix amb la samarreta de l'equip i recolzar-me tant, gràcies a les de la colla per estar on esteu, gràcies a les de classe per animar-me, gràcies a la família per estar sempre al meu costat i...en fi...gràcies a tots/es...per tot però...he decidit marxar i per tant...el 5 de gener...de rumb cap a TURKU!


Aquest és el regal que em van fer les de bàsquet abans d'anar cap a Turku, a l'últim partit.

ACCEPTADA? A ON?...A FINLÀNDIA!

Era setembre de 2007 quan vaig decidir avançar-me les assignatures del 2n quadrimestre de 3r de Magisteri de Llengües Estrangeres, la carrera que estic estudiant i gairebé acabant. Me les vaig avançar ja que pensava que si tancava l'expedient ara al gener/febrer, al juny em podria presentar a Oposicions. Ara bé, com que el cap barrina, barrina i barrina, al cap d'un temps, ja en segona convocatòria, vaig pensar que la millor idea era anar-me'n d'Erasmus, que presentar-me a Oposicions ja tenia temps,tota la vida. O ho feia aleshores o ja no ho faria, era el millor moment per a viure una experiència d'Erasmus, practicant l'anglès i aprenent i vivint una altra vida. Així doncs, vaig decidir-me. No sabia quines destinacions escollir,només sabia que volia anar o als USA o als països nòrdics europeus, o sigui, Noruega, Suècia o Finlàndia.
Com que a Suècia ja n'hi havia 2 de classe que ja hi anaven i per anar als USA havia de fer la prova del TOEFL, al final vaig posar a les opcions:
1) FINLÀNDIA
2) NORUEGA
I per què vaig escollir primer Finlàndia que Noruega? És una pregunta que molta gent em fa: Per què Finlàndia?
Doncs la resposta és senzilla: perquè és el pais capdavanter en Educació, en les estadístiques de l'informe Pisa són els primers. De manera que, si m'estic formant per a ser mestra, on millor que aprendre en un pais on l'Educació va i funciona molt bé, no?
En fi, que ja està, destinació escollida i opció acceptada. Quan em van dir que estava acceptada, gairebé no m'ho creia, ho vaig dir a tothom!ejej

I bé...des d'aleshores, que era a l'abril del 2008, que sabia que havia d'anar a Turku, una ciutat al sud de Finlàndia i la qual no havia sentit anomenar mai.