El dia que van arribar, el 7 d'abril, com que van arribar a la nit, ja no vam anar a veure res. L'endemà però, els vaig portar a visitar la ciutat, la nostra ciutat del moment, Turku.
Després de dinar, com que ja havíem caminat bastant, vam decidir llogar un cotxe, de manera que a la tarda vam anar a Ruissalo, la península que comunica amb Turku.
El cotxe era un Renault twingo vermell! Mireu-lo!
Després vam anar a Naantali, una altra península molt i molt bonica coneguda com el poble dels Moomies, uns dibuixos animats molt famosos arreu del món. Fins i tot, ens hem assabentat que els havien fet al club super tres,però no els coneixia pas. Ara sí. Allí i durant l'estiu i algunes setmanes a l'hivern hi ha un parc d'atraccions i tot un muntatge per a què els nens hi vagin i s'ho passin bé.
El dia que hi vàrem anar els meus pares i jo però, els Moomies disfressats no hi eren i el parc no funcionava. Ara bé, vam veure-ho com ho estaven preparant i vam veure el poble, que mereix molt la pena i sinó..mireu-ho a les fotos.
Un cop vàrem haver visitat Naantali, vam tornar cap a caseta a sopar i a dormir. L'endemà ens esperava un dia llarg i dur, especialment per a mi, ja que portava el cotxe i l'havia de portar durant gairebé sis hores de camí (uns 300 quilòmetres vam arribar a fer per arribar a Jyväskylä, un poble al centre de Finlàndia on havíem quedat amb la meva cosina segona, l'Aïda i els seus pares, per a veure'ns). Vam escollir aquest poble i no un altre perquè era el poble d'Alvar Aalto, un arquitecte-dissenyador molt famós i el més conegut de Finlàndia.
I el fet és que ens vam trobar amb l'Aida i els seus pares perquè ella també està fent un Erasmus aquí a Finlàndia però, en lloc de fer-lo a Turku com a jo, el fa en un poble anomenat Jurba i que està més al nord, a prop de Seinäjokei.
Per tant doncs, aquell dia èrem i ens vam trobar l'Aïda, els seus pares, l'Anna de Balaguer, els meus pares i jo. Tots junts vam visitar el poble, tots vam passar fred, perquè en feia una mica bastant...i tots ens vam acabar despedint a l'hora de marxar.
Va estar un dia diferent, entretingut, interessant i a la vegada estrany ja que feia temps que el meu pare i la mare de l'Aida, cosins germans, no es veien i...mira quines coses porta la vida..que ens vam haver de trobar a Finlàndia, concretament a Jyväskylä.
Un cop vàrem haver visitat la ciutat,que per cert, ens esperàvem més d'ella,vam tornar cap a casa conduint 300 km més. Si tenia ganes de conduir perquè feia tres mesos que no ho feia...ja ho vaig aprofitar ja! ;-)
Quan vam arribar a casa simplement vam sopar i acte seguit vam anar a dormir, portàvem massa cansament a sobre per estar desvetllats.
L'endemà al matí ens vam llevar, vam esmorzar amb tranquil·litat i vam anar a visitar altres parts de Turku a més a més de l'arxipelag que envolta la ciutat. Al migdia i després de dinar, vam anar a tornar el cotxe que havíem llogat i després vam caminar una mica pel centre però aviat ja vam tornar a casa a recollir tot allò que necessitàvem per anar a Estocolm i vam anar cap al port, vam pujar al ferry i ens vam dirigir cap a la capital de Suècia, en la qual vam arribar,l'endemà al matí.
Durant tot el dia no vam parar de caminar amunt i avall visitant la ciutat, però com la majoria de gent, els va agradar molt, a part que va fer un sol d'estiu, estiu! Vam veure la part antiga de la ciutat, el riu, el castell, etc.
A la nit ja vam agafar el ferry de tornada i l'endemà al matí ja èrem a casa. Aquell dia el vam passar caminant pels entorns de la zona on estem vivint. Al vespre però, vam fer quelcom diferent i que els meus pares no havien fet mai, una sauna.
I l'endemà al matí ja vam anar cap a l'últim lloc de visita abans que tornessin a casa, Helsinki. Vam estar visitant tota la ciutat, des de la catedral, el riu, l'estació fins a l'església soterrada, l'estadi, etc.
D'entre tots els llocs que vàrem visitar aquell dia, un dels que els va agradar més i que a mi també m'agrada molt va ser l'església soterrada. És diferent, és interessant i ben bonica, apareix en les següents fotografies.
Així doncs, després de visitar Ruissalo, Naantali, Turku, Estocolm i Helsinki, va arribar el moment de despedir-nos, ells perquè tornaven a casa i jo perquè tornava a Turku.
Va ser una setmana especial al costat dels meus pares. Gràcies.
I tant si vareu aprofitar la setmaneta de vacances! intensa intensa i també emocionant...sobretot a la tornada de Jyäskylä, de nit, començant a nevar, i amb el dipòsit en reserva...sort que per sort la gasolinera era allí, allí mateix, com apareguda per art de màgia i per descans de tots quatre! jeje...
ResponEliminaJo també m'ho vaig passar molt bé sent una Vendrell Coll per un dia!! ;) gràcies!!
Ostras! Doncs és veritat! No recordava l'incidència de la gasolina! Parlant i parlant d'experiències quan algú es quedava en reserva..i de sobte, aquella llum es va posar vermella! Com dius tu, quina sort que vàrem tenir!ejeje
ResponEliminaGràcies per compartir aquell dia amb nosaltres!!
oh oh oh!!! mole el poble aquest de Naantali! Del rollo peli ee!!! no vas fer cap cop al cotxe tant temps??? Amb el de la gasolina que dius ja n'hi ha prou no?? jejeje
ResponEliminavenga acabau de disfrutar tot això i quan vinguis prepara't els pantalons curts que aquí ja fa caloreta... un petó!!
Doncs sí sí Marc! era del rotllo peli, com dius tu.jeje
ResponEliminaescolta...que no veus que és millor una bona conductora que deu homes conduint?ejej
ara a acabar-ho d'aprofitar i ens veiem aviadet amb pantalons curts!!petonetsss