Us les numero de manera que sigui més fàcil d'entendre-ho.
1) QUE PITA, QUE PITA!
L'Anna i jo vam anar a donar un tomb per uns grans magatzems on hi ha botigues de tota mena al centre: "HANZA" i en una d'elles, per casualitatl'Intersport, coneguda per a tots, vam entrar i vam pitar però com que el dependent va veure que acabàvem d'entrar, no va dir res, de manera que vam mirar per la botiga i a l'hora de marxar, evidentment, vam tornar a pitar. Les dos ens preguntàvem: qui pita, tu o jo?jeje i ho vam probar i la que pitava era...l'altra Anna!ejje de manera que va començar a treure's coses i després de treure tot el de la motxilla, vam descobrir que era el PEN DRIVE! Què fort!xdxd Com que el portava amb el plàstic amb que l'havia comprat...doncs pitava...ejej
2) ARA, ARA, ARA ARA...
Resulta que per anar a casa nostra, si estem al centre podem agafar els busos 55/56 o 14/15. Ara bé, si hem d'anar a la Universitat només podem agafar el 55/56.
De manera que el primer dia que estàvem al centre i que volíem tornar a casa vam dir: "Va, avui agafem el 14/15, que encara no l'hem probat!"
doncs...maleït el moment en què ho vàrem dir! Resulta que sí, que vam agafar el 14 però..no el que anava cap a casa nostra, cap al nord sinó un que anava cap al sud!
Ja feia estoneta que estàvem al bus...i ens vam adonar que tardàvem massa però com que no vèiem casa nostra, no vam baixar en cap parada i per tant, vam arribar a la última i evidentment, al bus només vam quedar l'Anna i jo i el més bo és que en arribar en aquesta, el conductor diu: " Bé, jo me'n vaig a dormir ara"
I nosaltres: "Què!Perdó? Però...si casa nostra està al carrer Emmauksenkatu!"
i ell va dir:´"És broma...descanso 5 minuts i tornem a la ciutat"
Però no us podeu imaginar com ens vam espantar!L'humor dels finesos és així serio i...ben bé ens pensàvem que ens quedàvem allí!ejeje
en fi...que vam tornar a la ciutat i aleshores ja vam agafar la direcció correcta. Ara bé...sabeu quantes hores vam passar dins del bus? Ni us ho imagineu...vam anar a parar al sud, sud de Turku! Vam anar a una illa!Al·lucinant! Entre naps i cols...unes dues hores de camí, quan en mitja horeta ja haguéssim pogut arribar a caseta!ejje
3) AND OUR JACKETS? AND OUR GLOBES, HATS...?OH MY GOD!xDxD
Us explico, com que a casa hem tardat una miqueta a tenir Internet, doncs anàvem a la sala d'informàtica, que per cert, es pot imprimir gratuïtament.
Aquí a Finlàndia és habitual deixar les jaquetes, els gorros, els guants i tot penjat a baix al hall, de manera que nosaltres ho vam deixar, això sí, enportant-nos les coses valuoses!I vam anar cap al 3r pis, que és on es troba.
Quan vam baixar...hi havia una reixa que prohibia el pas cap al hall, de manera que ja ens vèiem anant cap a casa sense jaqueta, sense guants, ni re...i amb el fred que feia! Però...l'Anna de Balaguer no s'ho va pensar ni dues vegades..que es va colar per sota, tal i com podeu veure a la imatge de sota.
Quin riure! Però quina sort! Sabeu què hem après ara, no? Doncs que a la tarda no es poden deixar les jaquetes a baix al hall!ejje
4)TANT QUE HAVIA AGUANTAT DURANT TOT EL CAMÍ...I ARA..PAM!
Un dia que vam sortir i vam anar a l'altra Student Village (apartaments d'estudiants) que es troba a uns 20 minuts caminant. Quan vam arribar vam anar a comprar beure a un bar d'allí i en baixar del bar, que tenia unes escales...pam! quina caiguda i culada vaig fer!ejej ara,quin riure! No podia parar!No em vaig fer mal però vaig dir: "Després de caminar fins aquí i haver aguantat....ara: PAM!ejej és que és molt fàcil relliscar per aquí...amb el gel que hi ha...xdxd
5)EP!QUE EM TRUQUEN!...PERÒ ON TINC EL MÒBIL!jejej
Un dia que vam anar a comprar...em vaig emprobar una jaqueta i al cap d'uns cinc minuts o així...vaig sentir el meu mòbil i vaig dir: "Ep! Que em truquen! Però on està el mòbil? On està l'anorac?
Doncs resulta que en el moment d'emprovar-me la jaqueta m'havia deixat el meu anorac allà al damunt i per casualitat em van trucar en aquell moment i vaig pensar a agafar-lo! Què fort va ser! Déu meu!xdxd si no m'arriben a trucar..ni me'n assabento!ejej
aix el cap....
En fi...segur que encara me'n deixo d'anècdotes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada