ACCEPTADA? A ON?...A FINLÀNDIA!

Era setembre de 2007 quan vaig decidir avançar-me les assignatures del 2n quadrimestre de 3r de Magisteri de Llengües Estrangeres, la carrera que estic estudiant i gairebé acabant. Me les vaig avançar ja que pensava que si tancava l'expedient ara al gener/febrer, al juny em podria presentar a Oposicions. Ara bé, com que el cap barrina, barrina i barrina, al cap d'un temps, ja en segona convocatòria, vaig pensar que la millor idea era anar-me'n d'Erasmus, que presentar-me a Oposicions ja tenia temps,tota la vida. O ho feia aleshores o ja no ho faria, era el millor moment per a viure una experiència d'Erasmus, practicant l'anglès i aprenent i vivint una altra vida. Així doncs, vaig decidir-me. No sabia quines destinacions escollir,només sabia que volia anar o als USA o als països nòrdics europeus, o sigui, Noruega, Suècia o Finlàndia.
Com que a Suècia ja n'hi havia 2 de classe que ja hi anaven i per anar als USA havia de fer la prova del TOEFL, al final vaig posar a les opcions:
1) FINLÀNDIA
2) NORUEGA
I per què vaig escollir primer Finlàndia que Noruega? És una pregunta que molta gent em fa: Per què Finlàndia?
Doncs la resposta és senzilla: perquè és el pais capdavanter en Educació, en les estadístiques de l'informe Pisa són els primers. De manera que, si m'estic formant per a ser mestra, on millor que aprendre en un pais on l'Educació va i funciona molt bé, no?
En fi, que ja està, destinació escollida i opció acceptada. Quan em van dir que estava acceptada, gairebé no m'ho creia, ho vaig dir a tothom!ejej

I bé...des d'aleshores, que era a l'abril del 2008, que sabia que havia d'anar a Turku, una ciutat al sud de Finlàndia i la qual no havia sentit anomenar mai.