Aquestes les vaig realitzar al CEIP Pràctiques I de Lleida i la veritat que va estar una experiència bonica i de la qual vaig aprendre molt, amb molts bons professors al costat i amb un caliu i ambient molt divertit.
Però bé, l'estiu dura el que dura i les pràctiques..., també. Tot s'espera i succeeix, però al final s'esvaeix. Així doncs, sense adonar-me'n ja estàvem a mitjans de desembre, quan vaig haver de presentar la memòria de les pràctiques. Després...les vacances de Nadal...que déu ni do, quants dies vam sortir, eh!xdxd
I ja...després de cap d'any...quedar amb tothom! Però, per què?
És clar...ja ho entenia..xdxd marxava el 5 de gener i havia de quedar amb la gent per a despedir-me!
En fi...que va arribar el dia 5 i ja m'havia despedit de molts, si més no les de la classe, les de la colla, les de bàsquet i la família, és clar.
Tothom em preguntava: "Però que no estàs nerviosa?" I jo responia: "Doncs no, la veritat."
I no n'estava perquè no n'era conscient de què marxava i que ho feia per 5 mesos.
Trobaré a faltar les terres lleidatanes, del Pla d'Urgell i linyolenques?
"Doncs...sí, suposo"... això era el que pensava.
I la veritat, deixar la família, deixar les amigues, deixar les de classe, deixar el bàsquet...tot era una contradicció a voler marxar però sé que ho havia de fer. O era ara o mai, i per tant, vaig fer cas a la meva frase preferida: "CARPE DIEM" i per tant, vaig decidir..ARA!
I què he de dir..doncs que gràcies a tots/es, gràcies a les de bàsquet per a fer-me el ninotet de peluix amb la samarreta de l'equip i recolzar-me tant, gràcies a les de la colla per estar on esteu, gràcies a les de classe per animar-me, gràcies a la família per estar sempre al meu costat i...en fi...gràcies a tots/es...per tot però...he decidit marxar i per tant...el 5 de gener...de rumb cap a TURKU!
Aquest és el regal que em van fer les de bàsquet abans d'anar cap a Turku, a l'últim partit.
Ostras Anna... això s'avisa que tenies un blog. Ara quan he entrat m'ha vingut a la ment aquell treball que em vas corregir quan encara tu i jo no ens coneixíem i que et va fer corregir el David.
ResponEliminaNena tinc tantes ganes de veure't i poder parlar tantes hores amb tu,en fi parlar pels descosits com feiem sempre. Tinc tantes ganes de tornar a riure sense parar, o de riure perquè si com molts cops ens passava i llavors ja no sabíem com havia començat tot. En fi que aquest any ha estat meravellós al teu costat. Deixant de banda que ets la meva "sister-in-law", ets una de les millors amigues que tinc i espero tenir-te sempre al meu costat. M'has ajudat moltíssim i t'estic molt agraïda.
Et desitjo el millor del món durant aquest temps que estàs a Turku.
Un petonet i una abraçada molt forta!
hola anneta!!
ResponEliminamoltes gràcies pel comentari!
doncs jo també estic molt contenta de tenir-te a tu com a sister-in-law però sobretot com a amiga. ets una persona genial i amb qui es pot parlar de tot. jo també tinc ganes de parlar amb tu, a vere quan et poses el micro o no sé que i parlem!
petonets i abraçades molt fortes!!!
sort pels exàmens si és que encara en tens...que ho suposo..almenys didàctica de l'idioma.ejje i ja saps..amb aquesta a tope tia!
muaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
Vendrella!!!!!!!!!!!!!!!!(ja veus q no te dit cranch xd)
ResponEliminaQ tal tiaaaaa?! Està molt be això del blog, així nosaltres podrem anar llegint el q fas i explican-te cosetes nostres tb...jejeje Jo estic apunt d'acabar els examns..només mn quedaa un xo i de momnt no moltb..xo wnoooo, dpss Dublín q mn moro d ganess!!! Ja t'xplicarem com ns ha anat ;)
M'alegro q te vagi bbb x aqui daltt i resss q ja m'aniré passant i comentant valee wapaaaaaaaaa? MOlts petonsssssssssss
Toloooo! merci pel comentari!! espero que si no has fet l'examen encara..que et vagi molt bé!i que vagi molt bé per Dublin! per aquí dalt...tot molt bé!jeje
ResponEliminaen fi...que vagi molt bé!records i aneu-vos passant!
petonetsss